Aquests dies estem veient com centenars d'hectàrees es cremen al nostre territori.
En els pròxims mesos hi haurà molta feina a fer. Es tracta de danys materials, però també problemes que tenen a veure amb la vida diària.
Això genera ansietat i por en molta gent, davant de futurs episodis d'evacuacions i confinaments. Hem de tenir-ho present, la cicatriu d'afrontar una crisi com aquest incendi no es borra d'un dia per l'altre. Ho sabem per la pandèmia del COVID i per la DANA. La fatiga comunitària o desgast mental per la impotència davant d'alguna cosa de tanta magnitud, o el dol pel paisatge, la tristesa profunda i la pèrdua d'identitat al veure l'entorn natural calcinat són sens dubte les coses més importants a nivell col·lectiu que haurem d'afrontar els pròxims mesos.
Els pròxims mesos serà patent la ruptura de la rutina diària durant els desallotjaments, que debilita els llaços comunitaris.
Les tensions i debats que sorgeixen sobre la gestió del territori, la prevenció o les responsabilitats polítiques. Aquesta desafecció envers els responsables de la nostra gestió de muntanyes i de tot el públic en general, que ara tornen amb un sabor agredolç a totes les converses.
Això suposarà un cop al turisme rural, l'agricultura i la ramaderia extensiva, l'apicultura i la recol·lecció local. I per a la gent que viu a la zona rural afectada, o la que estava pensant a fer-ho, augmentarà el desànim que pot portar a abandonar els municipis més petits de la comarca.
Per això el paper del teixit comunitari de la zona afectada, les associacions locals i comarcals de tota la vida, necessitaran la nostra ajuda.
Hem de fomentar la creació d'espais d'escolta i participació per sanar aquest teixit social. Una comunitat amb forts llaços afronta molt millor aquest tipus de catàstrofes.
Des de la Fundació Comunitària ja estem treballant en la forma de fer arribar els recursos necessaris a les organitzacions ciutadanes de la zona.
Si creus que pots aportar alguna cosa en aquest sentit, posa't en contacte amb nosaltres.